Desmuntant les fal·làcies del turisme

El govern municipal de l’alcalde Trias, després de saturar el centre de Barcelona i d’altres “punts emblemàtics” de la ciutat amb el seu model turístic, vol exportar-lo ara als barris perifèrics (entre els quals els del districte d’Horta-Guinardó), amb l’ajut inestimable de la regidora Francina Vila. Un cop el centre ja està sobreexplotat, cal buscar nous espais per encabir les riuades de turistes que, amb el reclam insubstancial de la “marca Barcelona” van convertint la ciutat en un parc temàtic que n’expulsa els seus habitants. Si mirem el Pla de Turisme de Districte Horta-Guinardó, veurem que concentra els possibles llocs d’interès en quatre punts: Hospital de Sant Pau, Turó de la Rovira (bateries antiaèries), Laberint d’Horta i barri antic d’Horta. Quatre espais clarament diferenciats però que tenen equivalents a d’altres llocs de la ciutat que ens donen pistes de què podria acabar passant. Equivalències senzilles: Sant Pau / Sagrada Famíla, Turó de la Rovira / Park Güell, o barri antic d’Horta / Ciutat Vella.

La mentida del benefici comercial Al ja prou malmès teixit comercial dels barris del nostre districte, l’aparició del turisme, com ja s’ha demostrat a d’altres zones de la ciutat, no funciona com un al·licient sinó com una distorsió; el comerç tradicional se’n beneficia ben poc, i el possible nou comerç que es pugui implantar té com a destinatari el turista i no pas els veïns i veïnes del barri. No se’n beneficiaran l’adrogueria, la peixateria o la llibreria, ni es crearan noves farmàcies o merceries, a tot estirar alguna franquícia de fast-food o botigues de souvenirs. El darrer exemple el trobem al Mercat de la Boqueria, on l’excés de turistes foragita els compradors habituals i molts paradistes ja es plantegen de tancar.

La coartada de les millores urbanístiques No ens enganyem: si cal fer reformes en un carrer o en una plaça per millorar les condicions de vida del veïnat, no cal cap coartada, cal destinar-hi una partida pressupostària. Llevat que, com molts cops passa, les reformes amaguin la veritabe intenció: facilitar la vida al turista. El turó de la Rovira en pot ser un cas paradigmàtic: es reformen els carrers adjacents per a la circulació i mobilitat veïnal o per afavorir l’aparcament i les maniobres dels autocars? El que haurien de ser millores en les condicions de vida d’una barriada injustament oblidada, es pot acabar convertint en un malson per als seus mateixos habitants.

Problemes de trànsit I després, quan s’incrementa l’arribada de turistes, el trànsit se’n ressent i el funcionament del dia a dia queda greument alterat (ho hem vist, per exemple, als voltants de la Sagrada Família). I si aquest pla estratègic es defensa amb l’argument d’una millora del transport públic, s’estaran creant greuges comparatius amb d’altres zones del mateix districte que veuen cada cop més reduïda la seva connectivitat.

Privatitzacions i canvis en el Pla d’usos Continuant amb l’obsessió pel turisme del govern de la ciutat i del districte (la regidora Francina Vila l’ha entonat com una lletania des que va començar el seu mandat), tal com ja ha passat a d’altres barris, a determinades propostes els cal un Pla d’usos que reguli l’activitat comercial, de restauració i d’oci a mida dels interessos del sector. I allò que en diuen “fer conviure el turisme amb la vida quotidiana dels veïns i veïnes” sovint acaba comportant restriccions en l’utilització d’espais públics (l’entrada de pagament al Park Güell, per exemple) o directament privatitzacions (com és el cas del Port Vell de Barcelona).

Despesa i retorn al barri I a tota aquesta campanya, quants recursos s’hi destinen? Què ha costat el Pla de Turisme de Districte elaborat per l’empresa ROS Development & Planning? Fins quan durarà la campanya? Com pensen valorar-ne l’èxit o el fracàs? I, amants com són de les xifres per sobre de les persones, com quantificaran els suposats guanys per al districte? Si un autocar puja cinquanta turistes al turó de la Rovira, fan un volt, fan quatre fotos de les vistes i se’n van, hi veurem el guany per al barri? Ep, potser sí! Potser no ens ho han explicat tot! Potser s’haurà de pagar entrada, o potser “dignificar aquest espai de memòria històrica” vol dir posar-hi un xiringuito amb terrassa (en aquest vídeo, cap al minut 8, a la pregunta de si s’haurà de pagar entrada, la regidora respon “en principi, no”, és a dir, cap negació rotunda). *  *  * Són moltes les incògnites i molts els dubtes que genera aquesta tossuderia per potenciar el turisme als diferents districtes de Barcelona, fent-lo passar per davant, i doncs condicionant d’altres polítiques que haurien de ser prioritàries. Ningú dubta que el turisme és una activitat econòmica important i que, ben gestionada, crea també riquesa cultural i social. Però, veient avui la trajectòria que ens ha portat fins aquí, i la política de manca de transparència i de participació del govern de CiU (que massa vegades ha afavorit interessos privats per davant dels públics), tenim raons per malpensar.

La recent campanya Living Barcelona parla de “10 ciutats en 1”; això, lluny de ser una manera de donar més autogestió o competències als districtes, els exposa a ser explotats i objectes d’una possible gentrificació. Cal que veïns i veïnes, des de les diferents associacions, assemblees, plataformes i espais de trobada, estiguem alerta per denunciar i combatre qualsevol estratègia d’especulació que s’amagui sota el paraigua del turisme.