Nosaltres movem el món, ara l’aturarem

El dia de la dona treballadora d’aquest any no pot deslligar-se de la iniciativa sorgida de diferents espais feministes amb el nom de Vaga de Totes. És per això que trobem en aquest moment una bona oportunitat per reflexionar sobre el paper de la dona i del treball de cures en la nostra societat.

La Vaga de Totes se centra en una de les reivindicacions claus del moviment feminista, tot donant al treball de cures o reproductiu el valor que mereix dins la nostra economia i desmitificant així tot unconjunt d’idees que, tot iser fictícies, s’accepten com a naturals dins un sistema patriarcal.

Una d’aquestes  concepcions,  profundament arrelada en les societats capitalistes, és la idea que la societat està formada per individus aïllats. En aquest sentit, el feminisme ha permès posar de manifest que la unitat que sustenta el nostre sistema econòmic actual noés l’individu, sinó la família nuclear. Amb la implantació del sistema econòmic capitalista i la desaparició de la família extensa, el sistema remodela el patriarcat ja existent, convertint l’home en mà d’obra per a la fàbrica i deixant la dona encarregada de totes aquelles tasques que permeten garantir la reproducció de la mà d’obra (cuina, neteja, cura dels fills i filles, etc.).

Això genera no només una divisió sexual del treball sinó també una jerarquització entre dues formes de treball: el treball productiu realitzat per l’home fora de la llar i el treball reproductiu realitzat a la llar, que queda totalment devaluat, deixa de ser considerat treball i es realitza de forma gratuïta per part de la dona en nom de l’amor. El fet cert, però, és que aquest treball reproductiu o de cures és clau per a sustentar una societat capitalista. Si el treball de cures no es realitzés de forma gratuïta generaria uns costos que mai no podrien ésser assumits per la societat capitalista, cosa que generaria el seu col·lapse.

Aquesta situació podria ser vista com a pròpia dels inicis del capitalisme, però és més actual del que podria semblar a primera vista. Aquest fet es fa molt evident si analitzem els canvis succeïts arran de la crisi econòmica iniciada el 2008, que no és més que una crisi d’acumulació de capital, la qual obliga el capitalisme a reestructurar-se com a sistema econòmic. Una part important d’aquesta reestructuració consisteix a reapropiar-se dels béns públics, tot tornant-los a posar al servei d’allò privat. Aquests efectes tenen conseqüències especialment greus per a les dones:

La reapropiació dels béns comuns es produeix sobretot a costa de privatitzar serveis públics com són la sanitat, l’educació, la cura de la gent gran, etc. A banda que es tracta de sectors molt feminitzats, l’encariment del seu cost, producte de la privatització, genera el retorn de moltes d’aquestes tasques a la llar i, per tant, l’augment de les càrregues reproductives, les quals, com es pot veure en totes les estadístiques, recauen de forma gairebé exclusiva en les dones. Un exemple molt il·lustratiu de tot això és la coneguda com a Llei de Dependència. Tot i les importants mancances i limitacions en la seva redacció inicial, la llei mai no s’ha arribat a posar en pràctica de forma completa, fet que demostra que en època de crisi econòmica, la cura de les persones dependents és massa cara per ser assumida per l’Estat capitalista, al qual li surt més a compte que sigui assumida de forma gratuïta per les famílies i, per tant, per les dones.

És cert que la idea de la dona mestressa de casa a temps complert és força obsoleta. En la nostra economia actual, profundament terciaritzada, les dones tenen més cabuda al mercat laboral ja que les condicions de la seva inserció sempre han estat més dolentes que no pas les dels homes. Ara bé, si ajuntem això amb el fet que ha augmentat la càrrega de treball reproductiu, ens trobem amb què les dones passen a exercir en molts casos la doble funció de sustentadores econòmiques i principals agents del treball de cures.

Finalment, hem d’entendre que aquest plantejament requereix una ideologia que permeti legitimar tot aquest procés. La dreta més reaccionària i el catolicisme més fonamentalista troben aquí una excel·lent oportunitat per impulsar tota una sèrie d’iniciatives que pretenen retornar als rols més tradicionals de l’home i la dona. En aquest context podríem situar, per exemple, l’intent del Partit Popular de dur a terme una reforma de l’avortament.

En un moment com aquest, en què s’incrementa de forma exponencial l’ofensiva contra les dones, una iniciativa com la Vaga de Totes demostra la capacitat del moviment feminista d’atacar el patriarcat capitalista des de la seva arrel. «Nosaltres movem el món, ara l’aturarem!»