Julià de Jòdar (escriptor) i David Fernàndez (activista, periodista i diputat al Parlament per la CUP-AE) presentaven dissabte passat a la vila d’Horta el seu darrer llibre “Cop de CUP. Viatge a l’ànima i les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular” en una sala gairebé plena que va acollir unes 50 persones
En Gabriel i en Pau, de la CUP d’Horta-Guinardó, es van encarregar d’obrir l’acte, que havia generat expectativa entre els veïns i veïnes d’Horta que es van apropar al PIJ (Punt d’Informació Juvenil) del barri barceloní poc abans de les set de la tarda. Després d’explicar breument la tasca des d’Horta-Guinardó en el marc de la Unitat Popular, els companys van donar la paraula a David Fernàndez, que va dedicar la seva primera intervenció a explicar la gènesi i estructura d’aquest polièdric “Cop de CUP”.

Pocs minuts després de les 19h, les companyes d’Horta-Guinardó ja presentaven l’acte
El llibre, elaborat durant 12 mesos d’investigacions i entrevistes arreu del territori –amb la implicació de més de 120 col·laboradores i entrevistats-, va ser concebut després de l’èxit de les municipals del maig de 2011, i per tant, assenyalava Fernàndez, molt abans que se sabés que les CUP –i per descomptat ell mateix- concorrerien a les eleccions al Parlament d’aquest passat mes de novembre.
El periodista va relatar en detall els 6 blocs que estructuren el llibre, que pretén ser una radiografia interna/externa i en profunditat de les CUP (‘Qui llegeixi el llibre, que no esperi trobar-hi quina és la doctrina de les CUP’, avançava de Jòdar): partint de la història (Arrel(s)), passant per Ànim(e)s (radiografia sociològica actual), Veu(s) (entrevistes a membres de les CUP d’arreu del territori) i Ressò(ns) (entrevistes a personalitats externes), fins arribar a la taula rodona que clou l’últim capítol, projecció de Futur(s).
Durant l’elaboració del llibre, més d’una seixantena de regidores cupaires van respondre una enquesta interna que els van fer arribar els autors. Fernàndez concloïa, dades en mà: ‘Les militants de les CUP són netament d’esquerres, activistes socials de base implicats en d’altres moviments paral·lelament a les CUP’, i reblava: ‘són 1200 persones que piquen pedra per la llibertat, sense cap més aspiració’.
L’escriptor Julià de Jòdar es va encarregar d’obrir la segona part de l’acte, tot valorant el paper de la Unitat Popular en el context actual de canvi i crisi capitalista. Amb un to marcadament autocrític, l’autor va esperonar la CUP ‘a créixer i confiar en el poder que té’, conscient que el cicle de mobilitzacions populars dels últims anys no s’ha traduït encara en un poder real. ‘O guanyen ells o guanyem nosaltres’, advertia l’autor.

De Jòdar va apel·lar a la necessitat d’organització i creixement del moviment, recordant el paper actual de la CUP com a pol d’atracció i influència
De Jòdar va cloure la seva anàlisi de les relacions entre poder i masses amb un missatge d’esperança: ‘Les CUP són una base de poder creixent, d’un poder popular inoxidable. Podem ser realistes però no pessimistes, perquè venim d’un passat duríssim’. Ho va fer mentre recordava ‘la virtut principal de les CUP: la constància, la profunda convicció en la lluita i l’anhel de llibertat‘.
Ja en el torn obert de debat, Fernàndez va orientar el discurs cap a una crítica global, recordant ‘l’estafa del capitalisme, que és una fàbrica de misèria, injustícies i pobresa’, perquè hi ha empreses, bancs i persones que s’han fet riques durant els anys de crisi. ‘Amb els beneficis de la Caixa de l’any passat podríem pagar totes les retallades i encara quedarien 2600 M d’€ de benefici‘.

“Màxima complicitat”, va dir David Fernàndez, i “el «què» està clar; la qüestió és el «com» i el «quan»”, quan se li preguntava sobre el Procés Constituent en el torn obert de paraula
Convidant les assistents a la lluita, Fernàndez va recordar que s’ha trigat més de 20 anys a crear una seixantena d’assemblees municipals. “Els autèntics «Processos Constituents» seran la creació d’espais d’autogestió, com el diari La Directa, la banca ètica de Coop57 o els més de 150 ateneus i casals articulats al llarg del territori”. I reblava: “hem de trobar-nos al carrer; és al carrer, i no al Parlament, on s’han iniciat els grans processos de canvi”.
L’acte es va allargar pràcticament fins a les 10 de la nit. Després d’una sonora ovació, els autors van dedicar els últims minuts a signar llibres i intercanviar impressions amb la gent que s’hi va apropar.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...