És importantíssim partir de la base que si ara parlem i discutim sobre la crisi de la Masculinitat i sobre el rol de l’home a la societat actual és gràcies a la lluita dels moviments feministes que ens donen instruments pràctics per l’anàlisi crític i la deconstrucció de la mateixa Masculinitat Hegemònica Heteropatriarcal.
Crec que és fonamental quan parlem de masculinitat hegemònica o MMT (Model de masculinitat tradicional) explicar que és una de les principals causes estructurals de les violències masclistes, conjuntament amb els mites i la teoria de l’amor romàntic, la divisió sexual del treball, l’estructura de la família fusional, la cultura universal de la violència i l’obediència…entre altres.
La violència masclista i la seva forma més extrema el feminicidi, en els darrers 8 anys a l’Estat Espanyol ha causat 503 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles homes, perpetrats per 503 homes masclistes, que compleixen “a raja tabla” els 4 pilars de la masculinitat tradicional hegemònica heteropatriarcal descrita per Luis Bonino: la jerarquia, la potencia sexual, la 
bel·licositat heroica violenta i l’autosuficiència. Aquests agressors masclistes no són malalts, són fills saníssims del patriarcat, són uns “machotes malotes” que no es deixen trepitjar, que imposen la seva pròpia llei, la llei de la desigualtat i la discriminació. Aquests pilars formen part del model d’atracció sexual, molt reproduït en els mitjans de comunicació: anuncis, films, cançons,…
Els prejudicis i els tòpics sexistes ajuden a consolidar aquestes les categories de gènere, unes categories molt rígides, autèntics “motllos” on han d’encaixar homes i dones per ser considerats/des com a tals…i aquesta demostració de pertinença serà constant i al llarg de tota la vida. Els prejudicis i estereotips sexistes invisibilitzen les violències masclistes.
La masculinitat hegemònica MMHH crea també una feminitat hegemònica heteropatriarcal…tot el que surti d’aquests “motlles” patirà l’exclusió, l’etiqueta d’anormal, i comportarà el sentiment de culpabilitat, diferents complexos,…i un llarg etcètera de conseqüències…per això és prioritària la DECONSTRUCCIÓ d’aquestes categories que, com molt bé afirma el sociòleg Oscar Guash, són armes de control social. Per això és tant important trencar i lluitar contra els prejudicis i mites sexistes i per això, com diu Susan Fiske, necessitem una ferma voluntat de voler treure’ls dels nostres cervells, només així tindrem els menys possibles.
Construïm una identitat masculina hegemònica des de la infantessa basada en una triple negació: un home no és un nen, no és una dona i no pot estimar a altres homes ni que altres homes l’estimin. Aquest triple conflicte intern té unes conseqüències nefastes per a les dones i pels mateixos homes. Les dones pateixen les violències masclistes i els homes realitzen conductes d’alt risc contra la seva pròpia salut i altament destructives contra les persones que els envolten.
Els comportaments associats a la identitat masculina hegemònica heteropatriarcal estan íntimament relacionats amb el domini, el control, l’abús de poder, els enganys, la impunitat, la intimidació, la micro/macroviolència i la no responsabilitat de les mateixes conductes culpant sempre a les dones de la seva vida de “provocar” aquest tipus de conductes masclistes. Al col·lectiu d’homes només existeix una emoció que està permesa expressar de forma lliure en aquesta societat: és la ira. Les altres emocions, responsables dels afectes, les cures, l’atenció, l’empatia,…són negades i reprimides pel patriarcat.
Davant d’aquesta situació i per avançar cal una revolució interior dels homes i les dones, s’ha de desconstruir la masculinitat i la feminitat per construir milers de noves masculinitats i feminitats alternatives i plurals, que permetin relacions afectives i sexuals lliures, sanes,…que com a únics principis rectors tinguin la llibertat i el respecte. Trencar amb la dependència emocional, la gelosia, la possessió i la violència. La conscienciació i els feminismes són eines, i el coneixement profund de les interaccions socials pròpies d’algunes societats i tribus matriarcals són un punt de partida per aprendre més de la cultura de la pau, el diàleg i el respecte: Mósuō, Juchitán Bijagos, Kogis…on no existeix la masculinitat hegemònica heteropatriarcal i les dones estan empoderades, on les relacions socials són cooperatives i basades en la igualtat.
Per acabar, somnio amb la multiplicació coordinació de les lluites socials per acabar amb totes les formes d’opressió. Crec que estem a prop de la creació d’un moviment social d’homes feministes, per continuar aprofundint sobre aquests temes, que realitzem com a homes autocrítica permanent i responsabilitzar-nos i condemnar públicament les violències masclistes abraçant els feminismes.
Necessitem una revisió del nostre llenguatge sexista, les nostres creences, les actituds i els comportaments en relació a la reciprocitat, els vincles, les relacions…perquè tot està interconnectat, només així serà possible aquesta deconstrucció.
“Para ser un macho de verdad solo hay que nacer con pene y testículos. Para ser un hombre de verdad hay que cuestionarse. Deconstruirse y construirse nuevamente partiendo de uno mismo” Colectivo por la revolución eròtica –Deconstruyendo y Construyendo Masculinidades.
Per poder construir un món més just, primer necessitem deconstruir-nos nosaltres, i aquest és un procés col·lectiu i individual imprescindible per canviar la realitat.
Ruben Sanchez Ruiz – @RobenFawkes http://elditalanafra.blogspot.com
CUP d'Horta-Guinardó 